Aquest tercer curs està dedicat a l’habitatge, probablement el primer i més directe coneixement arquitectònic que tothom experimenta i un dels programes que més contribueixen a la definició de les ciutats.
Proposem un programa conegut però ple d’incerteses i onmés que respostes unívoques pretenem pensar conjuntament com l’habitatge pot satisfer les seves necessitats actuals i al mateix temps donar resposta a la identitat del lloc on se situa. La contribució del projecte residencial a la definició de les nostres ciutats és molt important i en conseqüència proposem exercicis amb clares i específiques implicacions urbanes. La relació del projecte amb el seu entorn o la complementarietat indissoluble d’edifici i espai públic son des d’aquest punt de vista qüestions bàsiques i irrenunciables.
La necessitat d’ habitatge a Barcelona és cada cop més urgent i queden pocs espais on sigui possible imaginar noves comunitats habitacionals. És per això que plantegem trobar nou sentit a espais buits existents donant la possibilitat d’ oferir nous llocs i maneres de viure.
En el sentit que sustenta el curs, aprofitar espais residuals per projectar habitatge vol en aquest primer quadrimestre aprofitar edificacions existents i acostar-nos a trames urbanes conegudes amb una nova mirada que permeti descobrir les seves capacitats de transformació.
Exercici
Davant un context d’emergència climàtica i residencial, un hàbitat sostenible ha de plantejar-se l’espai mínim per persona, buscant un equilibri entre confort i eficiència en l’ús de recursos, evitant un consum excessiu d’energia i materials. Si bé encara no existeix un consens total, s’estima aquesta superfície mínima per persona en 30 m2.
Per a no comprometre la qualitat de vida, una manera de compensar la reducció de superfície és compartir espais. Aquest curs aborda l’hàbitat com a punt de partida d’unavida col·lectiva i solidària. És a dir, com un espectre més ampli que el de l’habitatge com a espai privatiu, explorant formes de convivència basades en el suport mutu que promouen la solidaritat i un sentiment de pertinença a la comunitat.
S’exploraran noves maneres de compartir l’espai, adoptant diferents escales de convivència, atès que no tots els usos poden compartir-se per la mateixa quantitat de persones.
Tema
Es proposa una primera escala de convivència dins cada casa, adoptant la tipologia clúster per a reflexionar sobre l’espai personal mínim necessari. Es tracta de reduir l’espai privatiu per a augmentar l’espai compartit. Cada casa constitueix una unitat de convivència amb accés propi, incloent-hi una àrea compartida i diverses unitats habitacionals que corresponen als espais d’intimitat.
Fora de casa, apareix una altra escala de convivència que incorpora més persones, i correspon als espais col·lectius.
Més enllà de les circulacions (espais comuns), aquest programa col·lectiu pot incloure sala polivalent, sala per a nens, sala biblioteca, bugaderia, apartament satèl·lit, sala per a workshops i hort urbà, entre altres usos possibles. Es tracta d’una sèrie d’espais que fomenten la interacció social i generen comunitat. La ubicació estratègica d’aquest programa d’espais col·lectius pot polaritzar recorreguts i fluxos dins del conjunt, que activin i potenciïn la trobada i la vida en comunitat. La possibilitat d’obrir alguns d’aquests àmbits, com la sala polivalent, a l’espai públic, explora l’oportunitat d’establir vincles amb el teixit social del barri.
Una ecologia de les relacions humanes s’estableix no sols compartint espais sinó també posant en comú i en xarxa els recursos materials, climàtics i energètics. L’hàbitat ha d’oferir als habitants la possibilitat de controlar els recursos i l’estacionalitat del clima.
Programa
Es tracta de dissenyar un suport arquitectònic per a la convivència intergeneracional on s’aconsegueixi un equilibri entre el privat i el públic, l’individual i el col·lectiu, el propi i el compartit; i que permeti altres formes de vida més enllà de la família nuclear, per a solters i parelles de qualsevol edat, i petites famílies monoparentals per a una societat en la qual, segons estadístiques recents, la natalitat està descendint, les llars unipersonals estan augmentant, i la població està envellint.
Cada clúster pot tenir un màxim de deu persones i una superfície màxima de 300m2. Es combinaran tres tipus d’unitats habitacionals —individuals 25m2, dobles 35m2 i triples 45m2 — de manera que la resta de superfície correspondrà a l’espai compartit. Quantes més unitats individuals, menys espai compartit. Si s’opta per clústers més petits, ha de dividir-se la superfície del clúster per 30m2 per a determinar el nombre de persones.
Respecte als espais col·lectius, es disposa d’una superfície útil total de 330 m2 que cada projecte repartirà i programarà amb diferents usos i superfícies, incloent obligatòriament un aparcament per a un mínim de 60 bicicletes, bugaderia comunitària, cuina col·lectiva, i sala polivalent.
Amb la finalitat d’establir vincles amb el barri, ha de preveure’s la connexió de l’espai interior d’illa amb els carrers circumdants, de manera que s’incorpori a l’espai públic de la ciutat.
SUPERFÍCIES HÀBITAT 60 PERSONES
Solar: 2890m2
Edificabilitat: 2890m2
CLÚSTER / UNITAT DE CONVIVÈNCIA (màxim 10 persones)
• Nombre d’unitats habitacionals: Lliure
• Superfície útil màxima: 300m2
Unitats habitacionals:
• Unitat individual (per a 1 persona): màx. 25m2 sup útil. Una única estança amb bany i kitchenette.
• Unitat doble (per a 2 persones): màx. 35m2 sup útil. Dues estances amb un bany i kitchenette.
• Unitat triple (per a 3 persones): màx. 45m2 sup útil. Tres estances amb un bany i kitchenette.
Espai compartit: Sala d’estar, cuina-menjador, bany adaptat
ESPAIS COL·LECTIUS: 330 m2 útils
Calendari
| 16 septembre | Presentació curs Habitatge i ciutat Pere Joan Ravetllat Carles Enrich Marta Peris |
| 18 septembre | Interiors d’illa Oriol Ferrer Miriam García Gustau Gili Carme Ribas Jordi Roig Marc Aureli Santos |
| 23 setembre | Festiu – – |
| 25 setembre | Taller – – – |
| 30 setembre | Taller |
| 2 octubre | Tema 1: Estratègia d’espais buits / buidatge – – |
| 7 octubre | Taller – – – |
| 9 octubre | Taller – – |
| 14 octubre | Taller – – |
| 16 octubre | Classes instrumentals M.Peris / P.Bajet / Espai servidor /Agregació– – |
| 21 octubre | Taller – – – |
| 23 octubre | Tema 2. Estratègia d’espais buits / buidatge – – |
| 28 octubre | Taller – — – |
| 30 octubre | Taller – – – |
| 4 novembre | Taller |
| 6 novembre | Taller – – – |
| 11 novembre | Primer Lliurament Mid-Term – – – |
| 13 novembre | Sessió Crítica– – – |
| 18 novembre | Taller
– |
| 20 novembre | Classes instrumentals C.Enrich / X.Ros / Sistemes constructius / Energia – – |
| 25 novembre | Taller – – – |
| 27 novembre | Tema 3: Estratègia climàtica / energètica – – |
| 2 desembre | Taller – – – |
| 4 desembre | Taller
– |
| 9 desembre | Taller – – – |
| 11 desembre | Segon Lliurament. Avaluació continuada – – – |
| 16 desembre | Taller – – – |
| 18 desembre | Taller – – – |
| 22 gener | Lliurament Final |
