La necessitat d’habitatge a Barcelona és cada cop més urgent, ens queden pocs espais on sigui possible imaginar noves comunitats habitacionals. És per això que plantegem trobar nou sentit a espais buits existents donant la possibilitat d’oferir nous llocs i maneres de viure.

Lloc

La Colònia Castells constitueix un dels episodis urbans més singulars de Barcelona. Nascuda a principis del segle XX com una colònia obrera vinculada a la industrialització de les Corts, va mantenir durant dècades un teixit residencial de baixa alçada —carrers estrets, passatges i petits habitatges— envoltat pel creixement de la ciutat. Els processos de transformació recents n’han fet desaparèixer bona part, i avui l’àmbit reuneix temps urbans molt diversos: fragments de l’antiga colònia, edificacions en alçada del teixit de l’Eixample i nous espais públics. Aquests processos han deixat buits d’oportunitat com el que ocupa aquest exercici, on un projecte de baixa densitat pot recollir la memòria del lloc —traces, alineacions, escales— i incorporar-la a una construcció nova.
La transició entre escales urbanes molt diferents és la condició més determinant de l’àmbit: el carrer d’Entença presenta un front edificat continu i de més alçada, mentre que la plaça del Carme conserva una escala pròxima, vinculada a les edificacions històriques de la colònia. Entre tots dos apareix un àmbit intermedi especialment fèrtil, un llindar que el projecte pot construir com a mediació entre dues escales de ciutat.
És aquí on l’habitatge pot construir ciutat: definint una seqüència d’espais —patis, buits i espais intermedis— capaç de graduar el pas entre el front del carrer d’Entença i la plaça del Carme. L’habitatge assumeix així un paper urbà: construir transicions i donar continuïtat a un teixit heterogeni, on el passat és el suport des del qual imaginar noves formes d’habitar.

Tema

L’exercici proposa un conjunt híbrid, amb habitatges
convencionals i clústers d’habitatges compartits, que estableix
diferents escales de privacitat i convivència. No tots els espais
es comparteixen amb el mateix nombre de persones: l’habitatge
convencional és autònom i només participa dels espais comuns
de l’edifici i dels col·lectius, mentre que el clúster hi intercala
dues escales intermèdies —la unitat habitacional i els espais
compartits pels quatre a deu residents d’una mateixa casa.

Programa

Es tracta de dissenyar un suport arquitectònic per a la
convivència intergeneracional que equilibri el privat i el
públic, l’individual i el col·lectiu, el propi i el compartit.
Més enllà de la família nuclear, el projecte ha d’acollir
persones que viuen soles, parelles de qualsevol edat,
petites unitats familiars i altres formes de convivència
—una diversitat que respon a la disminució de
la natalitat, l’augment de les llars unipersonals i
l’envelliment de la població— i ha de permetre tant
l’autonomia de qui vol viure sol com la convivència de
qui vol compartir.
En un solar de 3.526 m² i amb una edificabilitat
residencial mínima de 4.200 m² construïts, el
programa combinarà tres formes d’habitar per a
un total d’entre 80 i 90 persones: deu habitatges
d’un dormitori de 45 m² —habitació, sala, cuina i
bany adaptat— per a deu persones que viuen soles;
deu habitatges de dos dormitoris de 60 m² —dues
habitacions, sala, cuina i bany— per a dues o tres
persones, entre 20 i 30 residents; i clústers per als 50
restants. L’edificabilitat residencial es pot augmentar
si l’estratègia volumètrica ho justifica, sempre que la
superfície de més allotgi més residents i no serveixi
per ampliar els habitatges.
Cada clúster acollirà entre quatre i deu persones, a
raó de 30 m² per resident: entre 120 i 300 m². Es
configurarà amb tres tipus d’unitats privatives, totes
amb bany i kitchenette —individual de 25 m², un únic
espai; doble de 35 m², amb habitació i sala; triple
de 45 m², amb dues habitacions i sala—, que cada
clúster podrà combinar lliurement, sense necessitat
d’incorporar-les totes tres. El conjunt del projecte,
però, haurà d’incloure els tres tipus, i es valorarà la
diversitat de combinacions. La superfície resultant
de restar les unitats habitacionals a la superfície total
de cada clúster es destinarà als espais domèstics
compartits, que inclouran una sala d’estar, una cuinamenjador
i un bany adaptat.
Els 600 m² d’espais col·lectius constitueixen una altra
escala de convivència, la de tot el conjunt: un espai per
a bicicletes (1 plaça per resident), una cuina-menjador
oberta al barri, una sala polivalent de 90 m² com a
mínim, una bugaderia comunitària i tres habitacions
satèl·lit amb bany de 20 m². La resta del programa la
definirà cada projecte. La localització d’aquests espais
ha d’afavorir la trobada quotidiana i establir diferents
graus de relació entre els residents i el barri.

Descarregables

Tríptic
Dossier
Etiqueta carpeta A2
Ortofoto
Imatges
Presentació lloc i programa
Plànols

Calendari

07 setembre Lliçó inagural 18.30 h
Pere Joan Ravetllat 
09 setembre Conferències Flexo Arquitectura / J.M. Borrell

14 setembre Presentació del curs / Taller  Marta Peris–
–
16 setembre Taller
21 setembre Taller
–
–
23 setembre Taller
–
–
28 setembre Avaluació continuada / Lloc i Maqueta
–
–
30 setembre Classe: Agregació / Taller  Pau Bajet
–
05 octubre Taller–


–
07 octubre Classe: Tipologia / Taller  Marta Peris                                                                                                 
–
–
–
12 octubre Festiu
–
–
14 octubre Taller
—
–
19 octubre Avaluació continuada / Habitar
–
–
–
21 octubre Taller
26 octubre Taller
28 octubre Taller
02 novembre Taller

–
–

04 novembre Taller

–

09 novembre Avaluació continuada / Midterm
–
–
11 novembre Sessió crítica
–
–
–
16 novembre Taller
–
–
18 novembre Classe: Construcció / Taller   Pendent de confirmar
–
–
–
23 novembre Taller

–
–

25 novembre Taller
–
–
–
30 novembre Avaluació continuada / Construcció i Atmosfera
–
–
–
02 desembre Taller
–
–
–
07 desembre No lectiu
-ñ´´–
–
09 desembre Taller
14 desembre Taller
16 desembre No lectiu
21 desembre Avaluació continuada/ Lliurament de curs
18 gener Exposició i cloenda / Lliurament final