Habitatge i Ciutat és el tercer curs de projectes de l’ ETSAB centrat en l’habitatge, probablement el primer i més directe coneixement arquitectònic que tothom experimenta i un dels programes que més contribueixen a la definició de les nostres ciutats. L’evident proximitat a molts dels seus plantejaments facilita una inicial identificació amb el tema, alhora que la seva domesticitat permet punts de partida coneguts i assequibles des d’on endinsar-se cap a consideracions més elaborades que cada curs planteja de manera concreta accentuant alguns aspectes.

Durant el curs es realitzen dos projectes, un en cada quadrimestre, que volen facilitar una certa evolució al mateix temps que complementar-se. En aquest segon quadrimestre l’elecció d’un emplaçament de dimensió més reduïda i caràcter més singular vol provocar que l’anàlisi del lloc així com els suggeriments i motivacions que se’n derivin puguin traduir-se en una visió més propera de la realitat.

Exercici

Durant aquest primer període ens hem acostat a la conca baixa del riu Besòs, i hem treballat al barri de safaretjos en el seu punt més proper al pont del molinet, una zona complexa límit entre municipis i amb un important presència al front fluvial.
En aquest segon quadrimestre treballarem no gaire lluny en el conjunt anomenat la fàbrica de cartró Llandrich que aglutina un conjunt d’ edificacions de finals dels anys cinquanta destinades a la producció i assecatge de paper i cartró.
L’ exercici vol fer èmfasi en la importància vital del manteniment del patrimoni industrial i en les possibilitats i potencialitats que presenta el seu aprofitament en aquest cas per habitatge. Les façanes del conjunt d’ edificis són especialment característiques amb les seves gelosies de maó que permetien la ventilació i assecatge del paper disposat a les seves plantes.

Tema

¿cómo compartimos?

Ante los cambios de la pirámide poblacional que anticipan que para el 2050 en Cataluña superaremos los 2’5 millones de personas mayores de 65 años (30 % de la población) y los efectos de la pandemia que ha puesto en crisis el tejido habitacional y ha exacerbado otra pandemia, la soledad, invisibilizada en el interior doméstico, se hace pertinente explorar otras formas de convivencia basadas en la ayuda mutua. El desarrollo de una relación colaborativa promueve la solidaridad, el cuidado mutuo y un sentimiento de pertenencia, que genera lo que se podría llamar una relación cuasi familiar para colmar las necesidades básicas de la vida diaria y carencias afectivas, bien por causas naturales, bien por la emancipación de los otros miembros de la familia.
Se trata de pensar acerca de cuánto espacio personal necesita un ser humano, y de qué forma la comunidad -más allá de la familia nuclear- puede tener lugar en la arquitectura doméstica. La aparición de nuevas formas de compartir o poner en común el espacio pasa por decidir distintas escalas de convivencia. Por un lado, la posibilidad de compartir dentro de la vivienda, distinguiendo entre las unidades habitacionales como territorio de la intimidad, y el cluster que agrupa distintas unidades habitacionales en torno a un espacio de relación compartido, dotado de cocina. Y por otro lado, otra escala de convivencia que se manifiesta en los espacios comunes fuera de la casa. La disposición de locales y dispositivos comunitarios en un entorno de proximidad de los clusters puede ampliar el acto de habitar más allá del confín de la casa, de la misma manera que su ubicación estratégica en el conjunto residencial puede polarizar recorridos y flujos que activen y potencien la vida en comunidad, abriéndose también la posibilidad de establecer vínculos con el tejido social del barrio. Coworking, sala polivalente (reuniones, espacios de juego para niños y mayores), lavandería, habitación o apartamento satélite, huertos urbanos, son entre otros posibles usos el programa, objeto de proyecto, que articula tres escalas de convivencia.
Se trata de diseñar un soporte arquitectónico para la convivencia intergeneracional donde el 60% del espacio total sea privativo y el 40% sea compartido, que logre un equilibrio entre lo privado y lo público, lo individual y lo colectivo, lo propio y lo compartido, la intimidad y la soledad; y que responda al estilo de vida deseado por los solteros de cualquier edad, las familias -ya sean monoparentales o mixtas-, y los mayores.

Programa

El conjunt d’ edificacions objecte del treball contempla totes les edificacions de l’ illa de la fàbrica de cartró. Edificacions amb diferents alçades i diferent valor patrimonial de les que que caldrà valorar el seu manteniment per acabar disposant un programa habitacional per a 300 habitants en règim de co-housing. No es determinen m2 de la proposta però previsiblement donades les dimensions de les edificacions caldrà buidar i fer arribar la llum a tots els espais.
Es demana el mínim enderroc així com la màxima preservació dels elements característics patrimonials especialment les gelosies de maó de les façanes. També caldrà pensar en la relació amb l’ entorn urbà proper i les possibles actuacions en les edificacions de planta baixa.

De manera similar al primer quadrimestre, tots els habitatges han d’estar formats per espais privats (Unitats Habitacionals) i espais compartits. La disposició dels espais compartits, presents tant a escala de l’habitatge com del conjunt, es deixa a criteri de l’estudiant. El 60% de la superfície total s’haurà de destinar als espais privats i el 40% als espais compartits.
Espais privats (Unitat Habitacionals)
Programa mínim: 1 dormitori + bany + espai d’estar/treball (Sup. mínima: 26m2)
Programa màxim: 2 dormitoris + bany + espai d’estar/treball (Sup. mínima: 50m2)
Conjunt d’unitats habitacionals (Espais privats + Espais compartits)
Programa mínim: 2 Unitats Habitacionals + espais compartits (Sup. mínima: 60m2)
Programa màxim: 9 Unitats Habitacionals + espais compartits (Sup. mínima: 300m2)
Espais compartits (a escala de l’habitatge i/o agregació i/o conjunt: 2400m2 de superfície construïda a les tres escales)
Sales d’estar
Espais polivalents (Treball/Taller/Oci)
Cuines
Bany
Habitacions d’acollida
Bogaderies
Magatzems
Local bicicletes
Espais exteriors

Descarregables

Tríptic
Presentació Mid-Term
Topogràfic
Plànols Fàbrica de Cartró
Fotografies fàbrica
Estat Actual Fàbrica de Cartró
Etiqueta Carpeta
Panell A1 cloenda
Enunciat

Calendari

31 gener Pere Joan Ravetllat Presentació 2Q
Mercè Berengué Intervencions en edificis industrials
2 febrer Visita presencial Fàbrica de Cartró
David Sarri Incasòl


7 febrer Tallers. Assignació de professors


9 febrer Tallers


14 febrer Primer Lliurament
Reflexió prèvia a la proposta

16 febrer Tallers


21 febrer Tallers


23 febrer  Tallers


28 febrer Tallers


2 març Manel Fernández L’estructura de la Fàbrica de Cartró
Daria de Seta Habitatges del passatge del sucre
7 març Tallers


9 març Tallers


14 març Tallers


16 març Tallers


21 març  Tallers


23 març Lliurament Mid-Term


28 març  OFFICE. Kersten Geers


30 març Tallers


4 abril Tallers


6 abril Mid-Term. Sessió crítica


9 maig Tallers


11 maig Tallers


16 maig Tallers


18 maig Tallers



23 maig Tallers


25 maig Lliurament Avaluació Continuada


17 juny Sessió Cloenda Curs