Habitatge i Ciutat és el tercer curs de projectes de l’ ETSAB centrat en l’habitatge, probablement el primer i més directe coneixement arquitectònic que tothom experimenta i un dels programes que més contribueixen a la definició de les nostres ciutats. L’evident proximitat a molts dels seus plantejaments facilita una inicial identificació amb el tema, alhora que la seva domesticitat permet punts de partida coneguts i assequibles des d’on endinsar-se cap a consideracions més elaborades que cada curs planteja de manera concreta accentuant alguns aspectes.

Durant el curs es realitzen dos projectes, un en cada quadrimestre, que volen facilitar una certa evolució al mateix temps que complementar-se. Al segon quadrimestre l’elecció d’un emplaçament de dimensió més reduïda i caràcter més singular vol provocar que l’anàlisi del lloc així com els suggeriments i motivacions que se’n derivin puguin traduir-se en una visió més propera de la realitat.

Exercici

El curs planteja com a àmbit de treball una situació real, ubicada al llindar entre la serra de Collserola i els barris de Montbau i de Sant Genís dels Agudells. En aquest indret, la ciutat pot desenvolupar-se mitjançant propostes innovadores d’habitatge permeable amb el parc natural, amb l’objectiu d’aprofitar aquesta infraestructura ecològica per construir un teixit urbà acollidor pels seus habitants; els humans i els d’altres espècies.

Tema

Fa més de dos mil anys que escrivim sobre el confort atmosfèric com a origen o propòsit de l’arquitectura. En l’actual context d’extinció massiva (l’Antropocè), ens preguntem, què pot sustentar el nostre confort? i és més, aquest nosaltres, què engloba més enllà dels humans? En aquest curs explorarem capacitats arquitectòniques per produir interaccions micro-climàtiques entre la intempèrie, el subsòl, l’entorn construït, les atmosferes interiors, el cos humà, la flora i fauna de l’entorn. Es tracta de fer llocs confortables, acollidors, i plaents per a subjectes humans i no-humans; hàbitats de coexistència i resilients a llarg termini per a una multiplicitat de matèries orgàniques i inertes -dit sintèticament- per a papallones i pedres. Però tot això no és una excusa per a deixar de banda l’arquitectura. Ens interessa aprofundir en tècniques de la pràctica espacial que ens permeten articular aquestes relacions de coexistència. Dit d’una altra manera, la tectònica, entesa com a art de construcció que interrelaciona l’entorn material i es cuida de les seves implicacions espacials, poètiques i culturals.

Programa

Edificabilitat | 5.000m2 construïts | Àmbit de 15.000m2
Caldrà projectar la totalitat del solar, ja sigui amb edificacions o ordenació paisatgística, dedicant un 80% del sostre construït a habitatge i un 20% a usos terciaris; alhora que trobant un equilibri entre biodiversitat i terrenys productius en el paisatge no edificat.
Es farà una distribució de 200 persones en habitatges de:
1 Habitació (45m2) – 33%
2 Habitacions (60m2) – 33%
3 Habitacions (90m2) – 33%
Els espais d’ús terciari hauran de ser polivalents i segmentables, preveient activitats canviants. Es destinarà un mínim de 5.000m2 a horts i conreus urbans, a raó de 25m2 per habitant, pel cultiu de verdures, hortalisses, plantes aromàtiques, flors de temporada o arbres fruiters; tenint sempre present la demanda hídrica i la gestió del cicle de l’aigua. La superfície
edificada podrà veure’s incrementada fins a un màxim del 20% amb coberts, cabanes i/o hivernacles, ja siguin per usos socials com productius.
Tanmateix, cal destinar 1000m2 a l’aparcament de 30 automòbils i 100 bicicletes o altres tipus de mobilitat sostenible, evitant una excavació innecessària del subsol i preveient
la possible transformació d’aquests àmbits en altres usos.
Pel conjunt del projecte, caldrà tenir en compte la petjada ecològica de la construcció, així com la seva sostenibilitat a llarg termini.
Caldrà definir:
La cèl•lula de l’habitatge i l’organització del seu espai.
La relació entre l’esmentada cèl•lula i la seva agrupació.
Les solucions constructives, estructurals i d’instal•lacions.
La definició detallada de l’exterior

Descarregables

Tríptic
Enunciat

Etiqueta

Topogràfic
Plànols
Fotografies lloc

Calendari

12 setembre
Presentació 2Q
Pere Joan Ravetllat.
Pau Bajet.
Xavier Ros.
14 setembre Termodinàmica-Ecologia-Tectònica
Javier García-Germán.
Antoni Martínez.
Francisco Cifuentes.
19 setembre Tema 1: Referències


21 setembre Tallers


28 setembre Tema 2: Gènesis i evolució
3 octubre Tema 3: Activar el lloc


5 octubre Tallers


10 octubre  Tallers


17 octubre Tema 4: Habitar la topografia


19 octubre Tallers


24 octubre Tallers


26 octubre Tallers


2 novembre Primer lliurament


7 novembre Tallers


9 novembre  Mid-term. Sessió crítica


14 novembre Tallers


16 novembre Tallers


21 novembre Tallers


23 novembre Tema 5: Tectònica i bioclimatisme


28 novembre Tallers


1 desembre Tallers


5 desembre Tema 6: el nou paisatje


7 desembre Tallers


12 desembre Tallers



14 desembre Segon lliurament


19 desembre Tallers


21 desembre Sessió Cloenda Curs


20 gener Lliurament final i acte de cloenda