Aquest tercer curs està dedicat a l’habitatge, probablement el primer i més directe coneixement arquitectònic que tothom experimenta i un dels programes que més contribueixen a la definició de les nostres ciutats.
En conseqüència proposem exercicis amb clares i específiques implicacions urbanes. La relació del projecte amb el seu entorn o la complementarietat indissoluble d’edifici i espai públic són des d’aquest punt de vista qüestions bàsiques.
Els darrers anys hem incorporat a la reflexió sobre la relació amb l’entorn urbà, altres més específiques sobre els programes a COMPARTIR, la relació amb la NATURA, mantenir l’ EXISTENT, o els inexorables canvis que genera el pas del TEMPS.
En definitiva, proposem un programa conegut però ple d’incerteses i on més que respostes unívoques pretenem pensar conjuntament com l’habitatge pot satisfer les seves necessitats actuals i al mateix temps donar resposta a la identitat del lloc on se situa.
Exercici
En aquest segon quadrimestre seguirem treballant a l’illa del Poble nou, definida pels carrers Marroc,
Cristòfol de Moura, Josep Pla i Puigcerdà concretament a l’edificació industrial ATESA “ Acabados, tintes y Estampados S.A” situada al carrer Marroc.
Aquest edifici, de planta baixa mes dues plantes, formava part d’un complex industrial, que ocupava casi tota l’illa. Es va construir l’any 1946 sota la direcció de l’arquitecte Luís Castellón.
La dimensió, forma, façanes als quatre costats i alçades de l’edifici, uns 6 m a la planta baixa, 5.5.m a la planta pis i 3.5 m a la planta segona, permet la seva
transformació per a habitatges.
La superficie construida es de 3.380 m2.
L’edificació actual és un contenidor, d’aparença exterior clara i endreçada, cobert a dues aigües, tancat amb paraments arrebossats amb perforacions regulars
resoltes amb finestrals de formigó prefabricat.
L’accés a l’interior es produeix per la testa oposada al carrer Marroc. Un nucli d’escales i ascensors dona accés a totes les plantes.
Tema
El primer quadrimestre d’aquest curs 2023-24 l’enquadràvem en un tema de curs al que vàrem anomenar “Contextos Vius” que volia posar l’accent en aquells aspectes que definien l’arquitectura contemporània i més especialment l’habitatge i la ciutat.
Parlàvem entre d’altres coses, d’una nova consciencia climàtica i energètica que condicionava l’arquitectura, així com de l’emergència habitacional que afectava també als nous models de convivència.
En aquest segon quadrimestre de primavera, volem completar aquesta mirada, explorant la manera en la que veiem les preexistències i en com les gestionem.
Si en les dècades passades el valor de les peces construïdes depenia del seu valor formal o arquitectònic, ara es revisa aquesta visió acceptant que qualsevol peça construïda és susceptible de ser reciclada per un altre ús independentment dels seus valors arquitectònics.
D’aquesta manera no malbaratem recursos inútilment, però al mateix temps aprofitem per establir lligams amb el passat de les nostres ciutats, millorant la continuïtat del teixit urbà, tant en el seu sentit més físic com sentimental.
Paral·lelament, volem també ser conscients del greu problema habitacional que pateix la nostra societat i les ciutats en particular, així com sent sensibles als col·lectius més vulnerables que estan patint les dificultats econòmiques que suposa viure en la nostra societat, tot i reflexionant en com l’arquitectura pot entendre les seves necessitats i oferir noves solucions.
Programa
El programa d’allotjaments anirà dirigit a col·lectius vulnerables, sectors socials amb pocs recursos, persones sense llar, víctimes de violències, persones dependents o amb discapacitat i altres col·lectius en situació de risc d’exclusió social.
El projecte ha de donar resposta la programa funcional dels allotjaments: 50% unitats per una persona, 30% per dos persones i 20% per quatre persones.
L’allotjament disposarà de quatre unitats de convivència i uns serveis centralitzats.
Unitats de convivència:
Cada unitat de convivència acollirà entre 18 i 20 persones i constarà de tres tipus d’unitats habitacionals per 1, 2 i 4 persones i d’uns espais compartits de menjador-office , sala d’estar i bugaderia.
Les unitats habitacionals han d’atendre les necessitat de dormir, descansar, un petit espai de cuina per escalfar aliments i un punt d’aigua, emmagatzematge e higiene personal.
• Unitat hab. per una persona 20 m2
• Unitat hab. per dues persones 30 m2
• Unitat hab. per quatre persones 45 m2
(es proposaran agrupacions per arribar a les 18-20 persones de la unitat de convivència, respectant els percentatges de cada tipus)
Calendari
05 febrer | Presentació 2n exercici Pere Joan Ravetllat Conxita Balcells |
07 febrer | Intervencions en arquitectura industrial Jesús Quintana Jordi Badia Pere Joan Ravetllat |
12 febrer | Primer dia de tallers – – |
14 febrer | Taller – – – |
19 febrer | Habitatge ara! ASSUT Taller 11 Bajet Giramé Atienza Maure Metrònom H3O |
21 febrer | Tema 1: Intencions (visita fàbrica al matí) – – |
26 febrer | Taller – – – |
28 febrer | Taller – – |
4 març | Taller – – |
6 març | Taller. Conferència d’Habitatge i persones grans.– – |
11 març | Taller – – – |
13 març | Taller – – |
18 març | Tema 2. Estratègia material i sistemes passius – – |
20 març | Taller – – – |
25 març | Festiu |
27 març | Festiu – – – |
1 abril | Festiu – – |
3 abril | Taller– – – |
8 abril | Primer lliurament. Mid-term–
– |
10 abril | Sessió crítica – – |
15 abril | Taller – – – |
17 abril | Taller – – |
22 abril | Taller – – – |
24 abril | Tema 3: Comfort i sistemes actius (LAMP)
– |
29 abril | Taller – – – |
1 maig | Festiu – – – |
6 maig | Taller – – – |
8 maig | Taller – – – |
20 maig | Festiu |
22 maig | Segon lliurament. Avaluació continuada |
14 juny | Lliurament final i acte de cloenda |