Habitatge i Ciutat és el tercer curs de projectes de l’ ETSAB centrat en l’habitatge, probablement el primer i més directe coneixement arquitectònic que tothom experimenta i un dels programes que més contribueixen a la definició de les nostres ciutats. L’evident proximitat a molts dels seus plantejaments facilita una inicial identificació amb el tema, alhora que la seva domesticitat permet punts de partida coneguts i assequibles des d’on endinsar-se cap a consideracions més elaborades que cada curs planteja de manera concreta accentuant alguns aspectes.

Durant el curs es realitzen dos projectes, un en cada quadrimestre, que volen facilitar una certa evolució al mateix temps que complementar-se. En aquest segon quadrimestre l’elecció d’un emplaçament de dimensió més reduïda i caràcter més singular vol provocar que l’anàlisi del lloc així com els suggeriments i motivacions que se’n derivin puguin traduir-se en una visió més propera de la realitat.

Exercici

La conca baixa del riu Besòs, situada entre la Serralada Litoral i la desembocadura al mar, és un àmbit que concentra el 30% de la població de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Fragmentat per les infraestructures viàries i els creixements urbans desordenats, aquest territori, de gran importància estratègica per l’accessibilitat nord de Barcelona, és clau des del punt de vista mediambiental, on la conca del riu configura un gran corredor verd d’escala metropolitana.
L’àmbit de reflexió es centra al barri dels Safaretjos, ubicat a la zona central de l’eix Besòs al marge esquerra del riu. La seva posició excèntrica respecte a Santa Coloma de Gramenet provoca que el barri estableixi més relacions amb els districtes limítrofes de Sant Adrià i Badalona, situats a sud i est respectivament. A nord, el Pont i la passera del Molinet connecten el barri amb el sector de Bon Pastor, situat a l’altra banda del riu.
L’àmbit de treball es concentra en una franja de terreny allargada situada a la vora del riu formada per un conjunt de parcel·les parcialment ocupades. L’exercici haurà de donar resposta a les diferents escales del lloc, resoldre la nova façana fluvial i la relació, actualment inexistent, del barri amb el riu. Es deixa a criteri de l’estudiant la conservació de les edificacions existents dins de l’àmbit. S’haurà de preveure, en qualsevol cas, la reconversió de l’actual zona d’aparcament informal en un passeig fluvial.

Tema

¿cómo compartimos?

Ante los cambios de la pirámide poblacional que anticipan que para el 2050 en Cataluña superaremos los 2’5 millones de personas mayores de 65 años (30 % de la población) y los efectos de la pandemia que ha puesto en crisis el tejido habitacional y ha exacerbado otra pandemia, la soledad, invisibilizada en el interior doméstico, se hace pertinente explorar otras formas de convivencia basadas en la ayuda mutua. El desarrollo de una relación colaborativa promueve la solidaridad, el cuidado mutuo y un sentimiento de pertenencia, que genera lo que se podría llamar una relación cuasi familiar para colmar las necesidades básicas de la vida diaria y carencias afectivas, bien por causas naturales, bien por la emancipación de los otros miembros de la familia.
Se trata de pensar acerca de cuánto espacio personal necesita un ser humano, y de qué forma la comunidad -más allá de la familia nuclear- puede tener lugar en la arquitectura doméstica. La aparición de nuevas formas de compartir o poner en común el espacio pasa por decidir distintas escalas de convivencia. Por un lado, la posibilidad de compartir dentro de la vivienda, distinguiendo entre las unidades habitacionales como territorio de la intimidad, y el cluster que agrupa distintas unidades habitacionales en torno a un espacio de relación compartido, dotado de cocina. Y por otro lado, otra escala de convivencia que se manifiesta en los espacios comunes fuera de la casa. La disposición de locales y dispositivos comunitarios en un entorno de proximidad de los clusters puede ampliar el acto de habitar más allá del confín de la casa, de la misma manera que su ubicación estratégica en el conjunto residencial puede polarizar recorridos y flujos que activen y potencien la vida en comunidad, abriéndose también la posibilidad de establecer vínculos con el tejido social del barrio. Coworking, sala polivalente (reuniones, espacios de juego para niños y mayores), lavandería, habitación o apartamento satélite, huertos urbanos, son entre otros posibles usos el programa, objeto de proyecto, que articula tres escalas de convivencia.
Se trata de diseñar un soporte arquitectónico para la convivencia intergeneracional donde el 60% del espacio total sea privativo y el 40% sea compartido, que logre un equilibrio entre lo privado y lo público, lo individual y lo colectivo, lo propio y lo compartido, la intimidad y la soledad; y que responda al estilo de vida deseado por los solteros de cualquier edad, las familias -ya sean monoparentales o mixtas-, y los mayores.

Programa

L’ARE (Àrea Residencial Estratègica) previst per aquesta àrea, actualment en suspens, preveia una edificabilitat de 32.500m2 d’habitatge i 6.500m2 d’equipaments que l’exercici planteja reduir, en una clara aposta per la baixa densitat, a 6.000m2 construïts de programa residencial en règim de Co-Housing. Tots els habitatges han d’estar formats per espais privats (Unitats Habitacionals) i espais compartits. La disposició dels espais compartits, presents tant a escala de l’habitatge com del conjunt, es deixa a criteri de l’estudiant. El 60% de la superfície total s’haurà de destinar als espais privats i el 40% als espais compartits.
Espais privats (Unitat Habitacionals)
Programa mínim: 1 dormitori + bany + espai d’estar/treball (Sup. mínima: 26m2)
Programa màxim: 2 dormitoris + bany + espai d’estar/treball (Sup. mínima: 50m2)
Conjunt d’unitats habitacionals (Espais privats + Espais compartits)
Programa mínim: 2 Unitats Habitacionals + espais compartits (Sup. mínima: 60m2)
Programa màxim: 9 Unitats Habitacionals + espais compartits (Sup. mínima: 300m2)
Espais compartits (a escala de l’habitatge i/o agregació i/o conjunt: 2400m2 de superfície construïda a les tres escales)
· Sales d’estar
· Espais polivalents (Treball/Taller/Oci)
· Cuines
· Bany
· Habitacions d’acollida
· Bugaderies
· Magatzems
· Local bicicletes
· Espais exteriors
· Horts Urbans

Descarregables

Tríptic
Fitxa
Fotografies del lloc
Planejament 1
Planejament 2
Documentació AC

Calendari

13 setembre Pere Joan Ravetllat Presentació 1Q
Josep Bohigas i Ibon Bilbao Lloc i programa

15 setembre Marta Peris Cohousing. Sostenibilidad social
Pablo Roel Habitar el límit
Elisa Valero Un futuro por compartir, un futuro por construir
20 setembre Tallers. Assignació de professors


22 setembre Tallers


27 setembre Primer Lliurament
Reflexió prèvia a la proposta

29 setembre Tallers


4 octubre Tallers


6 octubre  Tallers


11 octubre Tallers


13 octubre Tallers


18 octubre Tallers


20 0ctubre Tallers


25 octubre Tallers


27 octubre Tallers


3 novembre Tallers


8 novembre Lliurament Mid-Term


10 novembre  Tallers


15 novembre Tallers


17 novembre Mid-Term. Sessió crítica



22 novembre Tallers


24 novembre Tallers


29 novembre Tallers


1 desembre Tallers


13 desembre Tallers



15 desembre Tallers


20 desembre Lliurament avaluació continuada


22 desembre Lliurament avaluació continuada