Aquest tercer curs està dedicat a l’habitatge, probablement el primer i més directe coneixement arquitectònic que tothom experimenta i un dels programes que més contribueixen a la definició de les nostres ciutats.
En conseqüència proposem exercicis amb clares i específiques implicacions urbanes. La relació del projecte amb el seu entorn o la complementarietat indissoluble d’edifici i espai públic són des d’aquest punt de vista qüestions bàsiques.
Els darrers anys hem incorporat a la reflexió sobre la relació amb l’entorn urbà, altres més específiques sobre els programes a COMPARTIR, la relació amb la NATURA, mantenir l’ EXISTENT, o els inexorables canvis que genera el pas del TEMPS.
En definitiva, proposem un programa conegut però ple d’incerteses i on més que respostes unívoques pretenem pensar conjuntament com l’habitatge pot satisfer les seves necessitats actuals i al mateix temps donar resposta a la identitat del lloc on se situa.

Exercici

En aquest segon quadrimestre seguirem treballant a l’illa del Poble nou, definida pels carrers Marroc,
Cristòfol de Moura, Josep Pla i Puigcerdà concretament a l’edificació industrial ATESA “ Acabados, tintes y Estampados S.A” situada al carrer Marroc.
Aquest edifici, de planta baixa mes dues plantes, formava part d’un complex industrial, que ocupava casi tota l’illa. Es va construir l’any 1946 sota la direcció de l’arquitecte Luís Castellón.
La dimensió, forma, façanes als quatre costats i alçades de l’edifici, uns 6 m a la planta baixa, 5.5.m a la planta pis i 3.5 m a la planta segona, permet la seva
transformació per a habitatges.
La superficie construida es de 3.380 m2.
L’edificació actual és un contenidor, d’aparença exterior clara i endreçada, cobert a dues aigües, tancat amb paraments arrebossats amb perforacions regulars
resoltes amb finestrals de formigó prefabricat.
L’accés a l’interior es produeix per la testa oposada al carrer Marroc. Un nucli d’escales i ascensors dona accés a totes les plantes.

 

Tema

El primer quadrimestre d’aquest curs 2023-24 l’enquadràvem en un tema de curs al que vàrem anomenar “Contextos Vius” que volia posar l’accent en aquells aspectes que definien l’arquitectura contemporània i més especialment l’habitatge i la ciutat.
Parlàvem entre d’altres coses, d’una nova consciencia climàtica i energètica que condicionava l’arquitectura, així com de l’emergència habitacional que afectava també als nous models de convivència.
En aquest segon quadrimestre de primavera, volem completar aquesta mirada, explorant la manera en la que veiem les preexistències i en com les gestionem.
Si en les dècades passades el valor de les peces construïdes depenia del seu valor formal o arquitectònic, ara es revisa aquesta visió acceptant que qualsevol peça construïda és susceptible de ser reciclada per un altre ús independentment dels seus valors arquitectònics.
D’aquesta manera no malbaratem recursos inútilment, però al mateix temps aprofitem per establir lligams amb el passat de les nostres ciutats, millorant la continuïtat del teixit urbà, tant en el seu sentit més físic com sentimental.
Paral·lelament, volem també ser conscients del greu problema habitacional que pateix la nostra societat i les ciutats en particular, així com sent sensibles als col·lectius més vulnerables que estan patint les dificultats econòmiques que suposa viure en la nostra societat, tot i reflexionant en com l’arquitectura pot entendre les seves necessitats i oferir noves solucions.

Programa

El programa d’allotjaments anirà dirigit a col·lectius vulnerables, sectors socials amb pocs recursos, persones sense llar, víctimes de violències, persones dependents o amb discapacitat i altres col·lectius en situació de risc d’exclusió social.
El projecte ha de donar resposta la programa funcional dels allotjaments: 50% unitats per una persona, 30% per dos persones i 20% per quatre persones.
L’allotjament disposarà de quatre unitats de convivència i uns serveis centralitzats.
Unitats de convivència:
Cada unitat de convivència acollirà entre 18 i 20 persones i constarà de tres tipus d’unitats habitacionals per 1, 2 i 4 persones i d’uns espais compartits de menjador-office , sala d’estar i bugaderia.
Les unitats habitacionals han d’atendre les necessitat de dormir, descansar, un petit espai de cuina per escalfar aliments i un punt d’aigua, emmagatzematge e higiene personal.
• Unitat hab. per una persona           20 m2
• Unitat hab. per dues persones        30 m2
• Unitat hab. per quatre persones     45 m2

(es proposaran agrupacions per arribar a les 18-20 persones de la unitat de convivència, respectant els percentatges de cada tipus)

Descarregables

Tríptic
Enunciat
Etiqueta carpeta A2
Plànols
Imatges 1
Imatges 2
Imatges 3
Imatges estructura
Ortofoto

Calendari

05 febrer Presentació 2n exercici
Pere Joan Ravetllat
Conxita Balcells
07 febrer Intervencions en arquitectura industrial
Jesús Quintana
Jordi Badia
Pere Joan Ravetllat

12 febrer Primer dia de tallers

14 febrer Taller


19 febrer  Habitatge ara!
ASSUT
Taller 11
Bajet Giramé
Atienza Maure
Metrònom
H3O
21 febrer Tema 1: Intencions (visita fàbrica al matí)

26 febrer Taller


28 febrer Taller

4 març Taller

6 març Taller. Conferència d’Habitatge i persones grans.


11 març Taller


13 març Taller

18 març Tema 2. Estratègia material i sistemes passius

20 març Taller


25 març Festiu
27 març Festiu


1 abril Festiu

3 abril Taller

8 abril Primer lliurament. Mid-term


10 abril Sessió crítica

15 abril Taller


17 abril Taller

22 abril Taller


24 abril Tema 3: Comfort i sistemes actius (LAMP)


29 abril Taller



1 maig Festiu


6 maig Taller


8 maig Taller


20 maig Festiu
22 maig Segon lliurament. Avaluació continuada
14 juny Lliurament final i acte de cloenda